Josep Aragay es va formar a l’acadèmia d’art de Francesc Galí (1907-1911), on va ser considerat pel mestre com l’alumne més reeixit. La seva pintura era plena de vaixells de veles inflades i d’uns cavalls i uns cavallers que semblaven extrets d’antigues històries trobadoresques. Era l’artista dels paisatges grisos, saturats per les ombres del carbonet; era l’autor dels retrats inquietants, amb personatges carregats de misteri que ens miren de reüll amb calculada afectació.
Integrant del grup de Les Arts i els artistes va començar a exposar a les principals sales i galeries d’art de Barcelona. A partir d’aleshores, el seu nom va començar a sonar cada vegada amb més força i la seva pintura, de caràcter enèrgic i temperamental, va ser discutida en els principals diaris i revistes de l’època.
En tornar d’un viatge a Itàlia, l’any 1917, Josep Aragay va renunciar radicalment als barroquismes de l’etapa anterior i el seu estil es va tornar més depurat, més concís, més clàssic. Vacances, de 1923, és l’obra que millor sintetitza aquell estil de matriu mediterraneista i classitzant que mai no abandonarà i que serà motiu de controvèrsia per una part important de la crítica. En el museu de Breda es pot observar l’evolució artística d’aquest pintor, que es va manifestar bel·ligerant amb els moviments d’avantguarda i que es va mostrar fidel als postulats del noucentisme fins al final de la seva vida.
PINTURES DESTACADES
Vacances, 1923
Concebuda com un autèntic manifest, Vacances (1923) reuneix tots els ingredients i tota la iconografia del noucentisme. S’hi poden veure: un temple clàssic, uns cavalls i uns cavallers que semblen extrets dels relleus del Partenó d’Atenes, i un paisatge típicament mediterrani, amb els pins, la mar, un vaixell de vela llatina i un poblet idíl·lic a la costa. Una motocicleta estàtica, però amb les rodes que giren a gran velocitat, representa una condemna a la pintura d’avantguarda i, de forma particular, als postulats del moviment futurista. Exposada a les Galeries Laietanes l’any 1924, Vacances va tenir una crítica demolidora.
Finestra oberta, 1922
A Finestra oberta (1922), Aragay representa l’habitació que tenia a la seva casa de Breda. La cambra és pintada amb tots els detalls. Hi ha el llit obert que es ventila, amb el típic matalàs de ratlles vermelles i blanques, una cadira de voga i un petit prestatge. També hi ha un parell de tauletes amb tota mena d’objectes i un petit gerro amb flors de colors que rep la llum d’una finestra oberta de bat a bat, a través de la qual veiem els arbres i les cases dels veïns amb les teulades vermelles que es retallen en el cel blau. El detall de la finestra, que és l’element clau de la composició, suposa un magnífic exercici de perspectiva, que dóna profunditat a la pintura i un bany de llum i de color als objectes de la cambra.
Vacances, Josep Aragay, 1923. Oli sobre tela. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Finestra oberta o Interior d’una cambra, Josep Aragay, 1922. Oli sobre tela. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Josep Aragay es va formar a l’acadèmia d’art de Francesc Galí (1907-1911), on va ser considerat pel mestre com l’alumne més reeixit. La seva pintura era plena de vaixells de veles inflades i d’uns cavalls i uns cavallers que semblaven extrets d’antigues històries trobadoresques. Era l’artista dels paisatges grisos, saturats per les ombres del carbonet; era l’autor dels retrats inquietants, amb personatges carregats de misteri que ens miren de reüll amb calculada afectació.
Integrant del grup de Les Arts i els artistes va començar a exposar a les principals sales i galeries d’art de Barcelona. A partir d’aleshores, el seu nom va començar a sonar cada vegada amb més força i la seva pintura, de caràcter enèrgic i temperamental, va ser discutida en els principals diaris i revistes de l’època.
En tornar d’un viatge a Itàlia, l’any 1917, Josep Aragay va renunciar radicalment als barroquismes de l’etapa anterior i el seu estil es va tornar més depurat, més concís, més clàssic. Vacances, de 1923, és l’obra que millor sintetitza aquell estil de matriu mediterraneista i classitzant que mai no abandonarà i que serà motiu de controvèrsia per una part important de la crítica. En el museu de Breda es pot observar l’evolució artística d’aquest pintor, que es va manifestar bel·ligerant amb els moviments d’avantguarda i que es va mostrar fidel als postulats del noucentisme fins al final de la seva vida.
PINTURES DESTACADES
Vacances, 1923
Concebuda com un autèntic manifest, Vacances (1923) reuneix tots els ingredients i tota la iconografia del noucentisme. S’hi poden veure: un temple clàssic, uns cavalls i uns cavallers que semblen extrets dels relleus del Partenó d’Atenes, i un paisatge típicament mediterrani, amb els pins, la mar, un vaixell de vela llatina i un poblet idíl·lic a la costa. Una motocicleta estàtica, però amb les rodes que giren a gran velocitat, representa una condemna a la pintura d’avantguarda i, de forma particular, als postulats del moviment futurista. Exposada a les Galeries Laietanes l’any 1924, Vacances va tenir una crítica demolidora.
Vacances, Josep Aragay, 1923. Oli sobre tela. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Finestra oberta, 1922
A Finestra oberta (1922), Aragay representa l’habitació que tenia a la seva casa de Breda. La cambra és pintada amb tots els detalls. Hi ha el llit obert que es ventila, amb el típic matalàs de ratlles vermelles i blanques, una cadira de voga i un petit prestatge. També hi ha un parell de tauletes amb tota mena d’objectes i un petit gerro amb flors de colors que rep la llum d’una finestra oberta de bat a bat, a través de la qual veiem els arbres i les cases dels veïns amb les teulades vermelles que es retallen en el cel blau. El detall de la finestra, que és l’element clau de la composició, suposa un magnífic exercici de perspectiva, que dóna profunditat a la pintura i un bany de llum i de color als objectes de la cambra.
Finestra oberta o Interior d’una cambra, Josep Aragay, 1922. Oli sobre tela. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
