El mes de maig de 1906, el jove Aragay signava el seu primer acudit al setmanari infantil En Patufet. És el mateix any que Eugeni d’Ors comença a publicar el Glosari a La Veu de Catalunya, on s’encunyarà per primera vegada el mot “Noucentisme”. Aragay, per tant, apareix a l’escenari artístic del país en el moment que Catalunya inaugura aquest període de renovació cultural i política, un dels més importants de la història catalana.
Consagrat com a dibuixant l’any 1908, al setmanari satíric Papitu, Josep Aragay figura, des del primer moment, entre els impulsors de moltes de les iniciatives i empreses culturals vinculades al projecte noucentista. Així, l’any 1911, d’Ors li encarrega la direcció artística de l’Almanach dels noucentistes, i el 1912 funda la revista Picarol al costat de Xavier Nogués i Manuel Humbert. En el món de la premsa gràfica impulsa, encara, altres setmanaris satírics com Cuca-Fera (1917) o Borinot (1923). També havia fet algunes col·laboracions esporàdiques a Cu-cut! (1906), La Mainada (1933) i Jordi (1928). Aragay va utilitzar diferents pseudònims: Jacob, Jacob de Martell, Cop de Martell i Últim cop de Martell. També acostumava a signar amb el cognom o amb la inicial “A”.
Són molt apreciats, també, els dibuixos al carbó que Aragay va realitzar, sobretot, durant els anys de formació a l’escola d’art de Francesc Galí, que són un testimoni evident de la seva etapa més barroca. El museu de Breda presenta una mostra acurada de tots aquests dibuixos.
DIBUIXOS DESTACATS
Dibuixos per a la premsa satírica
En el fons del museu Josep Aragay s’hi conserven alguns dels dibuixos que l’artista va publicar a diversos setmanaris satírics de l’època, com ara Papitu, Picarol, Cuca-Fera o Borinot.
L’explorador, 1912
Un dels temes predilectes d’Aragay eren els cavalls i els cavallers. Aquest dibuix al carbó, de 1912, pertany a l’etapa barroca de l’artista. Un genet d’aire aristocràtic, guarnit amb capa i barret, cavalca presumit i egoista damunt d’un cavall que ostenta tota mena d’ornaments.
Dibuixos per a la premsa satírica.
L’explorador, Josep Aragay, 1912. Dibuix al carbó. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
El mes de maig de 1906, el jove Aragay signava el seu primer acudit al setmanari infantil En Patufet. És el mateix any que Eugeni d’Ors comença a publicar el Glosari a La Veu de Catalunya, on s’encunyarà per primera vegada el mot “Noucentisme”. Aragay, per tant, apareix a l’escenari artístic del país en el moment que Catalunya inaugura aquest període de renovació cultural i política, un dels més importants de la història catalana.
Consagrat com a dibuixant l’any 1908, al setmanari satíric Papitu, Josep Aragay figura, des del primer moment, entre els impulsors de moltes de les iniciatives i empreses culturals vinculades al projecte noucentista. Així, l’any 1911, d’Ors li encarrega la direcció artística de l’Almanach dels noucentistes, i el 1912 funda la revista Picarol al costat de Xavier Nogués i Manuel Humbert. En el món de la premsa gràfica impulsa, encara, altres setmanaris satírics com Cuca-Fera (1917) o Borinot (1923). També havia fet algunes col·laboracions esporàdiques a Cu-cut! (1906), La Mainada (1933) i Jordi (1928). Aragay va utilitzar diferents pseudònims: Jacob, Jacob de Martell, Cop de Martell i Últim cop de Martell. També acostumava a signar amb el cognom o amb la inicial “A”.
Són molt apreciats, també, els dibuixos al carbó que Aragay va realitzar, sobretot, durant els anys de formació a l’escola d’art de Francesc Galí, que són un testimoni evident de la seva etapa més barroca. El museu de Breda presenta una mostra acurada de tots aquests dibuixos.
DIBUIXOS DESTACATS
Dibuixos per a la premsa satírica
En el fons del museu Josep Aragay s’hi conserven alguns dels dibuixos que l’artista va publicar a diversos setmanaris satírics de l’època, com ara Papitu, Picarol, Cuca-Fera o Borinot.
Dibuixos per a la premsa satírica.
L’explorador, 1912
Un dels temes predilectes d’Aragay eren els cavalls i els cavallers. Aquest dibuix al carbó, de 1912, pertany a l’etapa barroca de l’artista. Un genet d’aire aristocràtic, guarnit amb capa i barret, cavalca presumit i egoista damunt d’un cavall que ostenta tota mena d’ornaments.
L’explorador, Josep Aragay, 1912. Dibuix al carbó. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
