Josep Aragay va ser un dels fundadors del Gremi de les Arts Aplicades, l’any 1914, amb la intenció de recuperar els oficis d’art, entre ells, la ceràmica. Va realitzar les primeres obres sota el mestratge de Francesc Quer. Les peces decorades per Aragay estaven inspirades en la ceràmica siscentista catalana, amb una iconografia plena de personatges melancòlics i solitaris, que eren ambientats en paisatges idealitzats i pintorescos.
L’any 1915 Aragay va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, una mostra que va tenir una gran acollida pel públic i per la crítica i que el va projectar com un dels millors ceramistes del país.
En tornar d’un viatge a Itàlia de gairebé un any (1916-1917), Aragay va depurar el seu estil i es va decantar per uns temes típicament mediterranis. Des d’aleshores, per la ceràmica d’Aragay es passegen personatges amables que feinegen sota un cel ple d’orenetes, entre vinyes i oliveres. El 1918 va decorar les rajoles de la font del Portal de l’Àngel de Barcelona, considerada com una de les joies de la ceràmica noucentista. Aquell mateix any va ingressar com a professor de ceràmica a l’Escola Superior dels Bells Oficis.
El 1925 va fundar un taller de ceràmica a Breda, on va treballar de valent per resoldre tècnicament diverses qüestions relacionades amb l’argila, els motlles, els vernissos, la cocció de les peces i l’aplicació dels colors a través dels esmalts i les engalves. La ceràmica de Breda va ser exposada i comercialitzada amb èxit arreu del país fins que es va haver d’aturar la producció amb l’esclat de la Guerra Civil. Una selecció de les millors peces d’Aragay es poden veure a les vitrines del museu.
CERÀMIQUES DESTACADES
El pa, 1928
Una de les peces de ceràmica policromada més representatives del museu és El pa, una original gerra de 73 x 28 centímetres de l’any 1928. Una composició figurativa dominada per tons ocres i disposada en registres horitzontals representa, per exemple, uns bous llaurant la terra, una jornada de sega o diferents moments del procés d’elaboració del pa. Tampoc no hi falten alguns elements ornamentals que fan referència al blat. Aquesta peça emblemàtica està concebuda amb tot l’esperit creatiu del noucentisme.
Gerra per a la font de Santa Anna de Barcelona, 1918
Una de les obres més conegudes de Josep Aragay és el conjunt de rajoles que decoren la font de Santa Anna, a l’avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona (1918). Es tracta d’una de les obres més apreciades de la ceràmica noucentista. El museu de Breda conserva una de les gerres originals que Aragay va dissenyar per a coronar la font. Aquesta peça, inspirada en l’antic mostrari grecoromà, està esmaltada en verd i manganès, decorada amb fruites i amb el relleu d’un cavaller a la part frontal.
El pa o El blat, Josep Aragay, 1928. Gerra de ceràmica. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Gerra de ceràmica per decorar la cornisa de la font de Santa Anna de Barcelona, Josep Aragay, 1918. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Josep Aragay va ser un dels fundadors del Gremi de les Arts Aplicades, l’any 1914, amb la intenció de recuperar els oficis d’art, entre ells, la ceràmica. Va realitzar les primeres obres sota el mestratge de Francesc Quer. Les peces decorades per Aragay estaven inspirades en la ceràmica siscentista catalana, amb una iconografia plena de personatges melancòlics i solitaris, que eren ambientats en paisatges idealitzats i pintorescos.
L’any 1915 Aragay va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, una mostra que va tenir una gran acollida pel públic i per la crítica i que el va projectar com un dels millors ceramistes del país.
En tornar d’un viatge a Itàlia de gairebé un any (1916-1917), Aragay va depurar el seu estil i es va decantar per uns temes típicament mediterranis. Des d’aleshores, per la ceràmica d’Aragay es passegen personatges amables que feinegen sota un cel ple d’orenetes, entre vinyes i oliveres. El 1918 va decorar les rajoles de la font del Portal de l’Àngel de Barcelona, considerada com una de les joies de la ceràmica noucentista. Aquell mateix any va ingressar com a professor de ceràmica a l’Escola Superior dels Bells Oficis.
El 1925 va fundar un taller de ceràmica a Breda, on va treballar de valent per resoldre tècnicament diverses qüestions relacionades amb l’argila, els motlles, els vernissos, la cocció de les peces i l’aplicació dels colors a través dels esmalts i les engalves. La ceràmica de Breda va ser exposada i comercialitzada amb èxit arreu del país fins que es va haver d’aturar la producció amb l’esclat de la Guerra Civil. Una selecció de les millors peces d’Aragay es poden veure a les vitrines del museu.
CERÀMIQUES DESTACADES
El pa, 1928
Una de les peces de ceràmica policromada més representatives del museu és El pa, una original gerra de 73 x 28 centímetres de l’any 1928. Una composició figurativa dominada per tons ocres i disposada en registres horitzontals representa, per exemple, uns bous llaurant la terra, una jornada de sega o diferents moments del procés d’elaboració del pa. Tampoc no hi falten alguns elements ornamentals que fan referència al blat. Aquesta peça emblemàtica està concebuda amb tot l’esperit creatiu del noucentisme.
El pa o El blat, Josep Aragay, 1928. Gerra de ceràmica. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Gerra per a la font de Santa Anna de Barcelona, 1918
Una de les obres més conegudes de Josep Aragay és el conjunt de rajoles que decoren la font de Santa Anna, a l’avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona (1918). Es tracta d’una de les obres més apreciades de la ceràmica noucentista. El museu de Breda conserva una de les gerres originals que Aragay va dissenyar per a coronar la font. Aquesta peça, inspirada en l’antic mostrari grecoromà, està esmaltada en verd i manganès, decorada amb fruites i amb el relleu d’un cavaller a la part frontal.
Gerra de ceràmica per decorar la cornisa de la font de Santa Anna de Barcelona, Josep Aragay, 1918. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
