Entre el 1936 i el 1939, Josep Aragay es va dedicar, sobretot, a la pràctica de l’aiguafort, amb la realització de més d’una trentena de planxes. Els aiguaforts tractaven temes costumistes com Jugadors de Cartes (1936), Festa Major (1937), L’infant i el gos (1937) i Obsessió quadricular (1937). També va realitzar aiguaforts de temàtica moralista com Setmana Santa? (1937) i Luxúria (1937). Altres aiguaforts d’aquesta etapa són Autoretrat (1937), Serenata crepuscular (1937), Pagesos i soldats (1937), Camperol (1938), Banyista (1938) o Amazones (1938).
Aragay va exposar algunes d’aquelles obres a l’Exposició del Dibuix i del Gravat de 1938, al costat dels aiguaforts de Xavier Nogués, dels dibuixos de l’escultor Josep Clarà o dels de Josep Granyer i Josep Obiols, entre molts d’altres. Arran d’aquella exposició, la crítica es va posar d’acord en considerar Xavier Nogués i Josep Aragay com a “grans aiguafortistes”. Sota les pintures romàniques que es conserven a l’antiga església de Santa Maria, els aiguaforts d’Aragay s’exposen en el lloc més emblemàtic del museu.
AIGUAFORTS DESTACATS
Setmana Santa?, 1937
Setmana Santa?, de 1937, és un aiguafort de tema moralista, però que conté, a més, un fort component de crítica social. En un context marcat per la Guerra Civil, Aragay evidencia les diferències entre les classes socials, representant una parella de classe benestant al costat d’una mare amb el seu fill que demanen caritat a la porta de l’església. Aragay, que era regidor a l’Ajuntament de Breda, havia recolzat les lleis reformistes impulsades pel govern de la República. Acabada la guerra va ser detingut i empresonat.
Festa Major, 1937
Festa major, de 1937, és un aiguafort de temàtica costumista. Aragay representa una ballada de sardanes a la plaça de la Vila de Breda. Els músics de la cobla, els balladors i els personatges que omplen la plaça, ens porten el record dels ninots que Aragay dibuixava a les revistes satíriques on havia col·laborat. L’escena reprodueix amb fidelitat la façana de l’Ajuntament i l’absis gòtic de l’església. Els paisatges de Breda eren un tema recurrent de l’artista.
Festa major, Josep Aragay, 1937. Aiguafort. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Setmana Santa?, Josep Aragay, 1937. Aiguafort. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Entre el 1936 i el 1939, Josep Aragay es va dedicar, sobretot, a la pràctica de l’aiguafort, amb la realització de més d’una trentena de planxes. Els aiguaforts tractaven temes costumistes com Jugadors de Cartes (1936), Festa Major (1937), L’infant i el gos (1937) i Obsessió quadricular (1937). També va realitzar aiguaforts de temàtica moralista com Setmana Santa? (1937) i Luxúria (1937). Altres aiguaforts d’aquesta etapa són Autoretrat (1937), Serenata crepuscular (1937), Pagesos i soldats (1937), Camperol (1938), Banyista (1938) o Amazones (1938).
Aragay va exposar algunes d’aquelles obres a l’Exposició del Dibuix i del Gravat de 1938, al costat dels aiguaforts de Xavier Nogués, dels dibuixos de l’escultor Josep Clarà o dels de Josep Granyer i Josep Obiols, entre molts d’altres. Arran d’aquella exposició, la crítica es va posar d’acord en considerar Xavier Nogués i Josep Aragay com a “grans aiguafortistes”. Sota les pintures romàniques que es conserven a l’antiga església de Santa Maria, els aiguaforts d’Aragay s’exposen en el lloc més emblemàtic del museu.
AIGUAFORTS DESTACATS
Setmana Santa?, 1937
Setmana Santa?, de 1937, és un aiguafort de tema moralista, però que conté, a més, un fort component de crítica social. En un context marcat per la Guerra Civil, Aragay evidencia les diferències entre les classes socials, representant una parella de classe benestant al costat d’una mare amb el seu fill que demanen caritat a la porta de l’església. Aragay, que era regidor a l’Ajuntament de Breda, havia recolzat les lleis reformistes impulsades pel govern de la República. Acabada la guerra va ser detingut i empresonat.
Festa major, Josep Aragay, 1937. Aiguafort. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
Festa Major, 1937
Festa major, de 1937, és un aiguafort de temàtica costumista. Aragay representa una ballada de sardanes a la plaça de la Vila de Breda. Els músics de la cobla, els balladors i els personatges que omplen la plaça, ens porten el record dels ninots que Aragay dibuixava a les revistes satíriques on havia col·laborat. L’escena reprodueix amb fidelitat la façana de l’Ajuntament i l’absis gòtic de l’església. Els paisatges de Breda eren un tema recurrent de l’artista.
Setmana Santa?, Josep Aragay, 1937. Aiguafort. Museu Municipal Josep Aragay. Breda.
