MUSEU

El Museu Municipal Josep Aragay de Breda es va fundar l’any 1974 i està emplaçat a l’antiga església de Santa Maria, del segle XII. Dedicat de forma monogràfica a l’artista noucentista Josep Aragay i Blanchar (Barcelona 1889 – Breda 1973), compta amb una important col·lecció de pintura, ceràmica, dibuix i aiguafort.

MUSEU

BIOGRAFIA

ARAGAY I BLANCHAR, Josep

(Barcelona 1889 – Breda 1973)

BIOGRAFIA
Josep Aragay i Blanchar ha estat un dels personatges més rellevants de la cultura catalana recent. Va ser dibuixant, gravador, pintor i ceramista; però també fou poeta, professor i polític, i va exercir, a més, un paper preponderant com a crític, polemista i teòric de l’art.

El mes de maig de 1906, el jove Aragay signava el primer acudit al setmanari infantil En Patufet. Josep Aragay, per tant, aparegué a l’escenari artístic del país en el moment que Catalunya inaugurava un dels períodes de renovació cultural i política més importants de la nostra història, el Noucentisme.

Consagrat com a dibuixant l’any 1908 al setmanari satíric Papitu –amb el pseudònim Jacob–, figurà des del primer moment entre els impulsors de moltes de les iniciatives i empreses culturals vinculades al projecte noucentista. Així, l’any 1911, Eugeni d’Ors li encarregà la direcció artística de l’Almanach dels Noucentistes i l’any 1912 fundà la revista Picarol. Aragay va impulsar, encara, altres setmanaris satírics com Cuca-Fera (1917) o Borinot (1923).

Passats els anys de formació a l’acadèmia d’art de Francesc d’Assis Galí (1907-1911), ingressà al grup de “Les Arts i els artistes” i començà a exposar a les principals sales i galeries d’art de Barcelona. El nom d’Aragay sonava cada vegada amb més força i la seva pintura, de caràcter enèrgic i temperamental, va ser discutida en els principals diaris i revistes de l’època. La incidència d’Aragay dins l’entramat artístic del país va fer un pas de gegant quan decidí dedicar-se a la ceràmica, disciplina que el fascinava i que va aprendre gràcies al mestratge de Francesc Quer. A partir de 1915, va fer les primeres exposicions i esdevingué pioner en el món de la ceràmica decorativa.
BIOGRAFIA
L’any 1916 publicà La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat, el seu primer assaig. I aquell mateix any, gràcies a una beca concedida per l’Ajuntament de Barcelona, viatjà a Itàlia per estudiar, sobretot, la pintura mural dels grans mestres del Renaixement. Aquest viatge significà un xoc sense precedents. Va visitar, durant nou mesos, les ciutats de Gènova, Pisa, Florència, Siena, Orvieto, Gaeta, Nàpols, Pompeia, Roma, Assís, Perusa i Arezzo. Aragay va deixar, inèdit, un diari de viatge de gran valor artístic i literari que no fou editat fins molts anys després de la seva mort. Les exposicions que va fer després del viatge i la realització dels cinc plafons de ceràmica que decoren la font de Santa Anna de Barcelona són la constatació d’un canvi d’orientació artística a favor de la simplicitat, la sobrietat i l’harmonia del classicisme.

El retorn d’Itàlia fou marcat per una intensa i radical ofensiva per tal d’infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra, però també per combatre totes les manifestacions de l’art d’avantguarda. Amb aquest objectiu, publicà articles a La Publicidad, La Revista o a L’Instant, va escriure el llibre de poemes Itàlia (1918) i pronuncià i edità conferències com El Nacionalisme de l’Art (1920). Fidel al seu ideari, Aragay es convertí en un dels teoritzadors més controvertits i intransigents del moment.

L’any 1923 pintà l’obra més emblemàtica de la seva carrera, Vacances, concebuda com un autèntic manifest del Noucentisme. Aquesta pintura, exposada l’any 1924 a les Galeries Laietanes de Barcelona, desfermà una gran polèmica i moltes crítiques negatives. Aquell mateix any fou destituït de l’Escola Superior de Bells Oficis, junt amb els altres professors, a causa de l’afer Dwelshauvers, en un dels episodis més lamentables de la dictadura de Primo de Rivera. L’Escola –on Aragay exercia des del 1918 com a professor d’Estudis Gràfics de Ceràmica i Projectes– fou clausurada. Tot plegat va fer que Aragay abandonés Barcelona i s’instal·lés a Breda, el poble terrissaire de la seva mare i on estiuejava des de petit.

A Breda pintà l’únic fresc de la seva carrera al baptisteri de l’església gòtica de Santa Maria, i fou a Breda on bastí, l’any 1925, un taller de ceràmica. Aragay combinà la ceràmica decorativa –amb la creació de peces úniques, signades, que van tenir gran acceptació en les diferents exposicions– i una ceràmica industrial de gran qualitat que fou comercialitzada arreu del país.
BIOGRAFIA
Durant la Guerra Civil, Aragay va haver d’aturar la producció de ceràmica i es dedicà a la pràctica de l’aiguafort. A les acaballes de la Guerra, els frescos que havia pintat a l’església van ser destruïts a causa d’un incendi i, en acabar el conflicte, l’artista fou detingut i empresonat per haver estat regidor de l’Ajuntament de Breda durant l’etapa republicana. La seva muller, Teresa Solà, mestra de nenes del municipi i dona de grans de conviccions catalanistes, també va ser empresonada. L’any 1941, Josep Aragay va sortir de la presó en llibertat condicional i Teresa Solà fou depurada del magisteri. La seva condició de “desafectos” els dificultà la vida social i la subsistència econòmica.

Quan Aragay decidí reprendre la pintura li va ser molt difícil trobar sales per exposar i li resultà impossible continuar publicant els seus dibuixos i articles. A aquest fet s’hi afegí, encara, un altre obstacle insalvable. Aragay vivia aferrat a les antigues conviccions i no va fer cap concessió a la pintura moderna. La seva obra –enclavada en el passat– esdevingué un contrast amb les propostes dels joves artistes que encapçalen l’art d’avançada a casa nostra. Tot plegat provocà l’allunyament d’Aragay de les sales d’exposicions, el silenci de la crítica i la desmemòria de les futures generacions. Va morir a Breda el mes de gener de 1973 i l’any següent s’inaugurà el museu monogràfic de porta el seu nom.

Xavier Castanyer i Angelet

BIOGRAFIA
BIOGRAFIA
BIOGRAFIA
BIOGRAFIA
BIOGRAFIA

EXPOSICIÓ

PINTURA

DIBUIX

CERÀMICA

AIGUAFORTS

  • GALERIA D’IMATGES

CRONOLOGIA

Josep Aragay i Blanchar, 1889-1973

Exposicions individuals més destacades

MUSEU

El Museu Municipal Josep Aragay de Breda es va fundar l’any 1974 i està emplaçat a l’antiga església de Santa Maria, del segle XII. Dedicat de forma monogràfica a l’artista noucentista Josep Aragay i Blanchar (Barcelona 1889 – Breda 1973), compta amb una important col·lecció de pintura, ceràmica, dibuix i aiguafort.

MUSEU

INFORMACIÓ

BIOGRAFIA

ARAGAY I BLANCHAR, Josep

(Barcelona 1889 – Breda 1973)

BIOGRAFIA

Josep Aragay i Blanchar ha estat un dels personatges més rellevants de la cultura catalana recent. Va ser dibuixant, gravador, pintor i ceramista; però també fou poeta, professor i polític, i va exercir, a més, un paper preponderant com a crític, polemista i teòric de l’art.

El mes de maig de 1906, el jove Aragay signava el primer acudit al setmanari infantil En Patufet. Josep Aragay, per tant, aparegué a l’escenari artístic del país en el moment que Catalunya inaugurava un dels períodes de renovació cultural i política més importants de la nostra història, el Noucentisme.

BIOGRAFIA

Consagrat com a dibuixant l’any 1908 al setmanari satíric Papitu –amb el pseudònim Jacob–, figurà des del primer moment entre els impulsors de moltes de les iniciatives i empreses culturals vinculades al projecte noucentista. Així, l’any 1911, Eugeni d’Ors li encarregà la direcció artística de l’Almanach dels Noucentistes i l’any 1912 fundà la revista Picarol. Aragay va impulsar, encara, altres setmanaris satírics com Cuca-Fera (1917) o Borinot (1923).

Seguir llegint

Passats els anys de formació a l’acadèmia d’art de Francesc d’Assis Galí (1907-1911), ingressà al grup de “Les Arts i els artistes” i començà a exposar a les principals sales i galeries d’art de Barcelona. El nom d’Aragay sonava cada vegada amb més força i la seva pintura, de caràcter enèrgic i temperamental, va ser discutida en els principals diaris i revistes de l’època. La incidència d’Aragay dins l’entramat artístic del país va fer un pas de gegant quan decidí dedicar-se a la ceràmica, disciplina que el fascinava i que va aprendre gràcies al mestratge de Francesc Quer. A partir de 1915, va fer les primeres exposicions i esdevingué pioner en el món de la ceràmica decorativa.

BIOGRAFIA

L’any 1916 publicà La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat, el seu primer assaig. I aquell mateix any, gràcies a una beca concedida per l’Ajuntament de Barcelona, viatjà a Itàlia per estudiar, sobretot, la pintura mural dels grans mestres del Renaixement. Aquest viatge significà un xoc sense precedents. Va visitar, durant nou mesos, les ciutats de Gènova, Pisa, Florència, Siena, Orvieto, Gaeta, Nàpols, Pompeia, Roma, Assís, Perusa i Arezzo. Aragay va deixar, inèdit, un diari de viatge de gran valor artístic i literari que no fou editat fins molts anys després de la seva mort. Les exposicions que va fer després del viatge i la realització dels cinc plafons de ceràmica que decoren la font de Santa Anna de Barcelona són la constatació d’un canvi d’orientació artística a favor de la simplicitat, la sobrietat i l’harmonia del classicisme.El retorn d’Itàlia fou marcat per una intensa i radical ofensiva per tal d’infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra, però també per combatre totes les manifestacions de l’art d’avantguarda. Amb aquest objectiu, publicà articles a La Publicidad, La Revista o a L’Instant, va escriure el llibre de poemes Itàlia (1918) i pronuncià i edità conferències com El Nacionalisme de l’Art (1920). Fidel al seu ideari, Aragay es convertí en un dels teoritzadors més controvertits i intransigents del moment.

BIOGRAFIA

L’any 1923 pintà l’obra més emblemàtica de la seva carrera, Vacances, concebuda com un autèntic manifest del Noucentisme. Aquesta pintura, exposada l’any 1924 a les Galeries Laietanes de Barcelona, desfermà una gran polèmica i moltes crítiques negatives. Aquell mateix any fou destituït de l’Escola Superior de Bells Oficis, junt amb els altres professors, a causa de l’afer Dwelshauvers, en un dels episodis més lamentables de la dictadura de Primo de Rivera. L’Escola –on Aragay exercia des del 1918 com a professor d’Estudis Gràfics de Ceràmica i Projectes– fou clausurada. Tot plegat va fer que Aragay abandonés Barcelona i s’instal·lés a Breda, el poble terrissaire de la seva mare i on estiuejava des de petit.

A Breda pintà l’únic fresc de la seva carrera al baptisteri de l’església gòtica de Santa Maria, i fou a Breda on bastí, l’any 1925, un taller de ceràmica. Aragay combinà la ceràmica decorativa –amb la creació de peces úniques, signades, que van tenir gran acceptació en les diferents exposicions– i una ceràmica industrial de gran qualitat que fou comercialitzada arreu del país.

BIOGRAFIA

Durant la Guerra Civil, Aragay va haver d’aturar la producció de ceràmica i es dedicà a la pràctica de l’aiguafort. A les acaballes de la Guerra, els frescos que havia pintat a l’església van ser destruïts a causa d’un incendi i, en acabar el conflicte, l’artista fou detingut i empresonat per haver estat regidor de l’Ajuntament de Breda durant l’etapa republicana. La seva muller, Teresa Solà, mestra de nenes del municipi i dona de grans de conviccions catalanistes, també va ser empresonada. L’any 1941, Josep Aragay va sortir de la presó en llibertat condicional i Teresa Solà fou depurada del magisteri. La seva condició de “desafectos” els dificultà la vida social i la subsistència econòmica.

Quan Aragay decidí reprendre la pintura li va ser molt difícil trobar sales per exposar i li resultà impossible continuar publicant els seus dibuixos i articles. A aquest fet s’hi afegí, encara, un altre obstacle insalvable. Aragay vivia aferrat a les antigues conviccions i no va fer cap concessió a la pintura moderna. La seva obra –enclavada en el passat– esdevingué un contrast amb les propostes dels joves artistes que encapçalen l’art d’avançada a casa nostra. Tot plegat provocà l’allunyament d’Aragay de les sales d’exposicions, el silenci de la crítica i la desmemòria de les futures generacions. Va morir a Breda el mes de gener de 1973 i l’any següent s’inaugurà el museu monogràfic de porta el seu nom.

Xavier Castanyer i Angelet

EXPOSICIÓ

PINTURA

DIBUIX

CERÀMICA

AIGUAFORTS

  • GALERIA D’IMATGES

CRONOLOGIA

Josep Aragay i Blanchar, 1889-1973

Exposicions individuals més destacades

Exposició en solitari a la Casa Reig de Barcelona (Passeig de Gràcia, 27), inaugurada el 24 de maig.
Exposició monogràfica a les Galeries Dalmau de Barcelona (Portaferrissa, 18), entre el 12 i el 30 d’abril.
Exposicions de ceràmica amb Francesc Quer, primer a la Cantonada i després a les Galeries Laietanes de Barcelona (Gran Via, 613).
Exposició monogràfica de pintura a les Galeries Laietanes de Barcelona entre els dies 15 i 30 de gener.
Exposició inaugural de la Galeria Puig de Barcelona (Pelai, 14), entre el 3 i el 20 de maig, amb una mostra de frescos, dibuixos i ceràmiques.
Exposició de ceràmica i aquarel·les a les Galeries Laietanes de Barcelona.
Exposició de pintura a les Galeries Laietanes de Barcelona, entre el 3 i el 16 de maig.
Exposició de la ceràmica produïda al taller de Breda a la Galeria dels Bells Oficis de Girona (Casa Busquets) (Rambla Àlvarez de Castro, 7), entre el 28 d’octubre i el 10 de novembre.
Exposició de ceràmica a la Sala Parés de Barcelona, del 3 al 16 de maig.
Exposició de ceràmica a la Sala Parés de Barcelona, del 17 al 30 d’octubre.
Exposició a les Galeries SYRA de Barcelona (Passeig de Gràcia, 43), entre el 28 de maig i el 10 de juny.
Exposició monogràfica a la Sala Parés de Barcelona, entre el 28 d’octubre i el 6 de novembre.
Exposició monogràfica a Breda, entre el 8 de setembre i el 6 d’octubre, la darrera en vida de l’artista. La sala d’exposicions, a la planta baixa de l’Ajuntament, es convertirà en Museu Aragay l’any 1974.